SIMPOSIS

26 de junio
Marta Marimon Martí
Coordina:
Marta Marimon Martí
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Professora
Simposi: Participació i Xarxes Socials
De 11:30 a 14:00
Resum:

Fer un ús ètic i responsable de les xarxes socials implica un coneixement pel que fa a les qüestions de legalitat, seguretat i identitat digital. En aquest simposi s’abordaran aquestes qüestions des d’un punt de vista socioeducatiu i amb tres mirades diferents però complementàries: l’educació, la seguredat de la informació i la comunicació. La finalitat és debatre sobre les implicacions derivades de l'ús d’aquestes tecnologies digitals des d’un punt de vista personal, social i educatiu, per mirar de donar resposta a alguns interrogants: com podem entendre tot el que les xarxes socials ens poden aportar? amb quins models de participació? què cal incorporar a l’educació del segle XXI i quins canvis s’haurien de produir?

 

CONTRIBUCIONS:

 

Adolescents, també a la xarxa

Jordi Bernabeu Farrús

Psicòleg especialitzat en els usos problemàtics de les drogues i les TIC

 

L’impacte de l’entorn digital pel que fa a adolescents i joves és motiu de notícies. I al seu voltant divaguen polèmiques sobre les que sovint pivoten discursos amb el fals debat del posicionament a favor o en contra. Al voltant dels seus usos, destaquem:

 

1. Compleixen una funció plenament adolescent: construir identitat i establir relacions. Cal aprofundir en els processos de construcció d’identitat en la xarxa i construir dinàmiques educatives que generin reflexió al voltant dels relats que en aquesta es construeixen. Toca treballar dues realitats complementàries i fusionades -presencialitat i digitalitat- que actuen com a vasos comunicants. Les xarxes socials no compleixen la seva funció quan es viuen aquestes dues realitats com a independents. Aquesta conceptualització és una de les principals diferències entre persones adultes i adolescents i joves: una significació clarament relacional, amb un pes important pel que fa a la imatge i on cada vegada més es dispersa la fína línia vermella que separa connectabilitat amb disponibilitat.

 

2. Parlem de connexions, d’espais de relació. Ens equivocaríem si entenem la xarxa per se com una comunitat només perquè les persones interactuen intercanviant opinions, continguts o d’altres informacions. Cal entendre la xarxa com quelcom més que una suma de perfils interconnectats, i aprofundir en els usos complexos, pensant i repensant aspectes com identitat, comunitat i alteritat.

 

3. Les desigualtats socials també esdevenen digitals. El nivell sociocultural de la família té influència en els usos digitals. Tindrà sentit, garantir l’accessibilitat a aquells entorns amb més dificultats: abocar més recursos a aquells contextos que més ho necessiten, sense caure en la simplificació ‘a més màquines més problemàtiques associades’. La dificultat no està en la disposició o no d’ordinador, ni necessàriament en la quantitat d’hores connectat, sinó que aquest ús no fos acompanyat, supervisat i utilitzat com a element de treball i producció. Per això proposem tres eixos d’anàlisi: 1/ ús de dispositius (què es fa servir?); 2/ oportunitats d’accés (qui m’acompanya en el seu aprenentatge?); 3/ qualitat de l’ús (capacitat per elaborar usos complexos).

 

4. Les problemàtiques digitals. Tampoc caiguem en reduccionismes tals com ‘ser esclaus del mòbil’ o de ‘malaties socials’. Hem de poder explicar aquesta realitat canviant sense recórrer a l’explicació patològica. Per als que es passen, si en alguna cosa coincideix la comunitat científica internacional és en la necessitat d’entendre els problemes derivats de les tecnologies com a símptoma d’un problema de base i no causa d’aquest. És a dir: ens enganxem al mòbil o a les relacions onlineper per suplir altres carències moltes vegades, novament, lligades al jo i a la qüestió social. Molts estudis observen com aquelles persones que acaben utilitzant les pantalles problemàticament correlacionen amb simptomatologia afectiva i ansiosa.

 

5. La visió crítica com a mode de reflexió permanent. La proposta és afrontar la revolució digital també des d’una perspectiva crítica. O com introduir l’ètica en un món que, tot i la lògica de la participació, és conduït per les estratègies de mercat. Esdevé una bona i bonica oportunitat per treballar aspectes lligats a la protecció de les nostres dades, drets i, per extensió, de la nostra privacitat. Per això cal treballar la xarxa com un entorn que ho sap tot i que no esborra. Que, sota excuses d’anàlisi de mercat o seguretat (de cop) d’estat, controla i monitoritza comportaments. Aspectes com identitat digital, exposició, intimitat, etc. esdevenen referències bàsiques de treball. Tant en un aspecte preventiu com constructiu.

 

 

Els ciutadans som ja prou curosos i honestos en l’ús de les tecnologies?

Tomàs Moré i Arqué

 

En aquesta exposició, fugint de detallar riscos apocalíptics sobre la seguretat a la xarxa, podem reflexionar si els ciutadans estan prou apoderats en l’ús de les xarxes socials. Considerar si les xarxes socials actuals o bé són eines a disposició (ben afinades i controlades) i imprescindibles en la nostra participació/relació digital en el dia a dia (com a part de construcció d’una identitat digital conscient) o, en canvi, continuen essent eines ingovernables, a l’abast d’interessos dubtosos, sense control conscient de les implicacions a present o a futur. S’entreveuen escenaris reals que ens permetin pensar en afluixar les regnes de control (per trobar-nos en entorns de més confiança) o, per contra, cal pensar en què cal agafar-les amb més severitat?

Per valorar aquests escenaris es presentarà una campanya que properament serà impulsada pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) sobre ciutadania digital o ciberciutadania. Està previst que aquesta campanya es porti a terme entre els mesos de maig a octubre de 2018, i en el marc del FIET es podrà donar més informació sobre el seu impacte i desenvolupament. Concretament es presentaran els eixos de la campanya, i de manera més específica l’eix de civisme digital, que pretén fomentar el respecte, la comprensió i els bons hàbits en l’univers digital. La campanya s’adreçarà a tota la ciutadania en general a través de diverses institucions (centres cívics, biblioteques, universitats, instituts, etc.) buscant complicitats i sinergies amb aquestes institucions, però de manera més específica s’adreçarà a segments de població considerada poc informada en aquests aspectes d’autoprotecció en el món digital: tenim prou consciencia del que comuniquem? quina informació donem sobre nosaltres? que se’n fa de les nostres dades?

 

 

Créixer a Internet

Gina Tost

L'ús de les xarxes socials en ple 2018 està perfectament estès i tot tipus de persones identifiquen perfectament Twitter, Facebook, Instagram, Facebook... Però no sempre era així. Créixer i madurar a les xarxes socials, gràcies a l’experiència no és una tasca simple. En aquesta ponència explicaré la meva experiència. Tot el que sé d’Internet no ho he après a cap escola de màrqueting o de negocis, ho he aprés empíricament. O us pensàveu que els nadius digitals vam néixer ensenyats?

 

Joaquín Gairín Sallán
Coordina:
Joaquín Gairín Sallán
Universitat Autònoma de Barcelona
Catedràtic de Pedagogia
Simposi: Privacitat i seguretat a la xarxa: perspectiva jurídica, sanitària i educativa.
De 11:30 a 14:00
Resum:

Internet i els serveis que a través d'ella es presten ja formen part de les nostres vides, a l'utilitzar-se en la vida personal, familiar, professional, social i d'oci. L'explosió de la connectivitat sense restriccions de lloc i temps ens permeten parlar, i cada vegada més, de persones connectades més que de dispositius i ordinadors connectats.
Les dades sensibles, de caràcter personal, professional o social, que aportem a les nostres interaccions transcendeixen, sovint, l'àmbit on es van generar i poden ser utilitzats de manera fraudulenta per a estudis científics, objectius comercials, interessos polítics o altres propòsits. Conscients d'aquesta realitat, sembla necessari aprofundir en els riscos que per a la nostra seguretat i privacitat poden tenir determinades formes d'actuació.
El present simposi aborda la temàtica creuant tres mirades: la legal, l'educativa i la sanitària.

 

CONTRIBUCIONS:

 

Aspectes legals vinculats a la seguretat i la privacitat a la xarxa

 Ramon Arno Torrades

Gagaris Consultora Legal

 

Se centra en els aspectes legals vinculats a la seguretat i privacitat a la xarxa, emfatitzant en els límits que té la difusió de dades i els mecanismes de defensa que tenen els usuaris davant la utilització fraudulenta de les seves dades.

 

 

Anàlisi l’ús i abús de les TIC sota la perspectiva de l’addicció

Xavier Carbonell

Professor de la Universitat Ramon Llull


Ens aporta la visió relacionada amb la salut, abordant el problema personal, familiar i social que, sovint, comporta l'addició a les noves tecnologies. Concretament, presenta una anàlisi sobre la utilització de les xarxes socials i els smartpone des de la perspectiva de l'addició.

 

 

Garantir la seguretat integral en centres educatius

Anna Díaz Vicario i Cristina Mercader Juan 

Grup EDO de la Universitat Autònoma de Barcelona

 

Revisaran els usos i mals usos de la Xarxa en l'àmbit educatiu, aportant un decàleg de bones pràctiques a considerar pels professors i centres educatius. També serveix per presentar alguns estudis sobre les TIC en els entorns personal, familiar, social i educatiu.

Montse Guitert Catasús
Coordina:
Montse Guitert Catasús
Universitat Oberta de Catalunya
Professora
Simposi: Actitud digital, accions per a un ús responsable de les TIC i els mitjans digitals
De 11:30 a 14:00
Resum:

Actitud i civisme digital: experiències en l’ús responsable de les tecnologies digitals

 

La creixent evolució de les tecnologies digitals a la nostra societat, comporta noves formes de relacionar-nos, de presentar-nos, de participar i de comportar-nos fent servir aquestes tecnologies digitals. Davant d’aquesta realitat en aquest simposium es presentaran experiències educatives on es treballa de forma explicita com fer un ús responsable de TIC i el mitjans digitals en diferents nivells educatius des de primària fins a la universitat.

 

Aquest ús responsable comporta abordar aspectes com: la identitat i la reputació digital, la netiquette, el plagi i la propietat intel·lectual,  les citacions, la participació digital cívica, la seguretat a la xarxa, etc.

 

Les experiències  seran presentades per diferents actors: representant de l’administració, docents de diferents nivells educatius i mossos. En base a aquestes experiències i a les diferents visions podrem reflexionar sobre com fomentar una actitud ètica digital per formar ciutadans cívics digitals.

 

 CONTRIBUCIONS:

 

 "Internet segura a la XTEC. Orientacions per a l'ús segur i responsable de les xarxes, prevenció del ciberassetjament, protocol d'actuació als centres educatius i Programa d'innovació pedagògica #aquiproubullying" 

Rosa Fornell i Lucía Negredo 

 

El Departament d’Ensenyament posa a disposició dels centres educatius, mitjançant la secció Internet segura de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), recursos per al treball a l’aula de l’ús segur d’internet, la ciutadania digital, i d’altres continguts integrats en la dimensió “hàbits, civisme i identitat digital” de les competències bàsiques de l’àmbit digital que formen part del currículum de l’educació primària i secundària.

Al mateix temps, formant part del Programa d’innovació pedagògica #aquiprobullying de prevenció, detecció i intervenció en situacions d’assetjament entre iguals, s’han creat unitats didàctiques sobre l’ús segur i responsable de les xarxes i sobre el ciberassetjament que es desenvolupen els centres participants en aquest programa amb els seus alumnes i famílies.

Des de gener de l’any 2013, el Departament D’Ensenyament posa a l’abast de tots els centres educatius el Protocol de prevenció, detecció, valoració i intervenció en casos de ciberassetjament. Aquest protocol i les unitats didàctiques del Programa #aquiproubullying ofereixen un marc normatiu d’actuació, aproximació conceptual, orientacions i recursos per a gestionar de manera positiva els casos de ciberassetjament entre iguals. Els alumnes de primària i secundària obligatòria prenen el protagonisme com a agents imprescindibles en la prevenció i detecció de situacions d’assetjament i ciberassetjament. Les actuacions s’adrecen, també, als diferents sectors educatius (centre, docents, alumnes i famílies) i estan alineades amb els altres protocols de millora de la convivència.

 

 

"Educar en l’ús responsable de les TIC. Més enllà de les pors i de la inconsciència"

Coral Regi

 

Quan com a Escola ens plantegem una educació holística i oberta al món, una educació que tingui com a objectiu educar joves competents per continuar aprenent al llarg de la vida i també com a ciutadans responsables i compromesos per transformar el mon, l’ús de les TIC a l’Escola és indispensable i de retruc l’educació en l’ús responsable de la tecnologia i de les xarxes socials.
Davant de l’ús de les TIC a l’escola s’han plantejat des de ja fa uns quants anys dues postures antagòniques i extremistes: Penalitzar l’ús de les TIC com a causa de tots els mals: falta d’atenció i concentració, pèrdua de l’hàbit lector i de l’esperit crític entre d’altres calamitats... i, d’altra banda, podem trobar els defensors a ultrança de la tecnologia com a eina que millora per se en les pràctiques educatives i que, per tant, cal incorporar a l’Escola sense límits.
La Tecnologia és present a les nostres vides i ha d’estar present a l’Escola i això requereix, d’entrada, educar en el seu bon ús, però i per damunt de tot, cal posar les eines TIC en el seu lloc, com a eines imprescindibles i transversals que no han de centrar ni justificar, en cap cas, el nostre model educatiu.

Treballar el bon ús de les TIC en els alumnes implica fer-los conscients de la preservació i del bon ús de la seva identitat digital i de la repercussió en molts àmbits de l’amplificació que fan les  xarxes de les nostres actuacions. És un treball que cal fer conjuntament amb les famílies des de l’inici del seu ús, en els darrers cursos de Primària. Si l’educació és oberta i continuada, més enllà dels temps i dels espais de l’Escola, cal garantir l’actitud coordinada i coherent amb les famílies. En l’àmbit de les TIC això és evident i imprescindible. Per tant, ens caldrà compartir espais de formació i acords d’actuació amb les famílies.
Hem d’evitar els maximalismes i les pors però ser molt coherents en educar els nostres infants perquè descobreixin amb actitud responsable i reflexiva les oportunitats que els ofereix el món digital i alhora també siguin conscients dels riscos que poden sorgir i que, en molts casos, els mitjans digitals potencien, però que són normes ètiques de conducta universals com la prudència que ens ha de fer reflexionar abans de fer i, per damunt de tot, el respecte als altres.
Al llarg d’aquests darrers 15 anys hem incorporat diferents pràctiques educatives adreçades als diferents grups d’edat dels alumnes i sempre ens ha estat de molta utilitat la col·laboració amb diferents institucions i organismes que ens han ajudat a donar coherència al nostre missatge. Cal destacar també les experiències de Projectes col·laboratius fets pels propis alumnes en els quals han descobert els riscos de l’ús de les xarxes i ells mateixos han fet propostes de codis i mesures a establir.

 

 

"La identitat digital en el projecte global de centre IntegraTIC"

Enric Gil

 

A partir del projecte d’integració de les TIC en el Col·legi Sant Andreu (Badalona), el ponent exposarà les iniciatives preses per treballar les actituds digitals a l’aula, en concret la Setmana de la Identitat Digital, iniciada el curs 2015-2016, en la qual es pretén implicar els membres de la comunitat educativa (professorat, alumnat, pares i mares) en una reflexió sobre el comportament a la xarxa i els riscos que aquesta implica. Des de 4t d’Educació Primària fins a 2n de Batxillerat es realitzen accions destinades a fomentar un codi de cultura digital que segueixi els valors de l’etiqueta (netiquette). L’ús responsable de les TIC, el ciberassetjament, les fake news, el plagi i la propietat intel·lectual han estat alguns dels temes tractats.

 

 "Internet Segura, els riscos a la xarxa"

Artur Matamoros

 

A partir del projecte d'Internet Segura encetat pel Cos de Mossos d'Esquadra l'any 2009, la funció dels agents de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat, és dotar de prevenció en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la comunitat educativa de Catalunya. Aquesta prevenció s'inicia en el cicle superior de primària on parlem dels riscos a la xarxa, dotant als alumnes de consells de seguretat, prevenció i bon ús. Aquesta formació també va adreçada als docents i a les diferents associacions de mares i pares.

L'any 2015 iniciem una variant d'aquest projecte anomenada Internet Segura Share (compartir) on realitzem un taller sobre les xarxes socials i les diferents aplicacions de missatgeria instantània, fent sobretot incís en l'ús de les imatges i la difusió d'aquestes, dins de l'àmbit de la privacitat i la revelació de secrets.

 

 

"Educar l’actitud digital a la Universitat i a la FP: el cas de la UOC"

Teresa Romeu

 

Per treballar la competència d’Actitud Digital a l’assignatura de Competències TIC als graus de la UOC així com als mòduls professionals de la FPonline, ens apropem als estudiants a través del format televisiu documental atenent a la força que té i el valor de credibilitat i rigor que el fa ideal. El documental és una bona eina per reflexionar sobre les actituds que hem de posar en pràctica en aquest món d’Internet que ens és tan útil però alhora és tan complex.

En el documental abordem els temes i els conceptes clau amb un to divulgatiu però formal i obtenim les respostes a través d'un viatge del presentador-conductor a la recerca dels especialistes que li puguin aportar les respostes a les seves preguntes; i a través, també, d'exemples concrets de persones que han patit un excés de visibilitat a les xarxes, una usurpació d'identitat o exemples d'èxit en el moldeig d'una identitat digital.

Es parla dels drets i deures que tenim en el món digital, del concepte de ciutadania digital, de la importància de la identitat i la reputació digitals,.. per tal d’aplicar-los pel recorregut acadèmic a la UOC i a l’àmbit personal i professional.

 

 

 

 

 

Antonio Bartolomé José Manuel Moral Ferrer
Coordina:
Antonio Bartolomé
Universitat de Barcelona
Director de l'Institut de Recerca en Educació
José Manuel Moral Ferrer
Universitat de Barcelona i UOC
Professor de Tecnologia Educativa
Simposi: Blockchain en educació
De 11:30 a 14:00
Resum:

En els últims anys, les cadenes de blocs, "Blockchain" en anglès, han despertat un gran interès en nombrosos camps, alguns molt allunyats del seu primitiu ús com a suport per al registre d'operacions financeres. I és que l'ús de bases de dades replicades sembla convertir-se en un tercer i gran canvi en la manera com els humans gestionem la informació.

En Educació va començar aplicant-se per assegurar la fiabilitat de les certificacions acadèmiques, però ràpidament ha envaït nous camps: noves formes de concebre l'aprenentatge o una certa monetització del mateix, la gestió d'itineraris diferenciats per a cada alumne o s'ha convertit en una oportunitat per a una ciència oberta i alhora respectuosa envers la propietat intel·lectual, i segura.

Encara lluny d'una aplicació generalitzada, si és que al ritme actual alguna cosa pot quedar realment lluny en el temps, aquesta tecnologia sembla representar un canvi tan espectacular com sorprenent o fins i tot perillós. Nombrosos interrogants ètics es plantegen i escenaris contraposats semblen ser possibles.

Aquest simposi permetrà conèixer una visió general de les seves aplicacions en Educació i reflexionar sobre les seves possibilitats, els seus desafiaments i els seus riscos.

 

CONTRIBUCIONS:

 

"Blockchain en l'Educació: pràctiques actuals i escenaris per al futur"

Andreia Inamorato dos Santos

European Commission - Joint Research Centre, Sevilla, Espanya

 

La Dra. Andreia Inamorato ha editat recentment un informe de la Comissió Europea titulat "Blockchain in Education". En aquest es presenten estudis de cas sobre l'ús de blockchain en contextos educatius en països de la Unió Europea, així com possibles escenaris de futur.

Un altre objectiu de l'informe és presentar els conceptes bàsics del Blockchain aplicat en l'Educació per a un públic no tècnic. En la seva presentació farà un breu recorregut pels principals temes en relació a l'ús de blockchain en educació i el seu potencial en aquest camp, i presentarà exemples extrets de l'informe.

 

 

"Potencialitats de blockchain en educació i ciència oberta"

Maria Soledad Ramírez

TEC de Monterrey

 

Interrogants que moguin canvis en el pensar i en el fer. Especialment, en l'àmbit del moviment educatiu obert, es fa necessari explorar noves opcions per incentivar accés a les instàncies formatives i de creació conjunta. La inclusió de la tecnologia blockchain en l'educació i la contribució que pot tenir en l'accés obert, pot ser important per a realitzar innovacions en les pràctiques obertes.

En el moviment educatiu obert conflueixen activitats educatives d'accés obert que permeten pràctiques formatives, eines de suport, construccions de ciència oberta, disseminació de pràctiques en entorns acadèmics, governamentals, institucionals, accions per a la formació de xarxes obertes, on es comparteix el coneixement, la planificació de projectes i instàncies formatives obertes i la mobilització cap a les pràctiques educatives.

En aquest marc, el Blockchain té possibilitats per esdevenir una font important d'innovacions disruptives en els processos d'educació i ciència oberta. Les aplicacions de Blockchain poden aportar millores en el rendiment i oportunitats de plataformes, eines, canals, distribució i encadenament per potenciar noves pràctiques. En contraposició, l'escassetat de coneixement i comprensió de les tècniques de blockchain poden ser reptes per a la investigació acadèmica i la seva aplicació pràctica.

En el simposi s'abordarà una anàlisi de possibles aplicacions pràctiques de blockchain per donar suport instàncies del moviment educatiu obert, especialment per promoure a Amèrica Llatina l'accés obert amb xarxes i grups de treball que promoguin la producció, visibilitat, disseminació i mobilització del coneixement, de la producció acadèmica i científica a través de pràctiques formatives per donar suport accés obert. També s'abordaran les dificultats de plataformes distribuïdes i seguretat de registres.

L'aportació distintiu de les anàlisis es fonamentarà en innovacions educatives basades en evidències de les Càtedres d'UNESCO i de l'International Council for Open and Distance Education (ICDE): Moviment educatiu Obert per a Amèrica Llatina, per tal de contribuir amb instàncies de canvi i impacte , a partir de la investigació i de tecnologies de blockchain, que puguin proporcionar infraestructures perquè les xarxes acadèmiques creïn les seves pròpies vies d'aprenentatge, de pràctiques, de construcció de contingut, accessos, participació en experiències de desenvolupament col·laboratiu i de ciència oberta. En síntesi, s'aborden tres peces clau de la ciència oberta en connexió amb tecnologies blockchain: infraestructures de supercomputació, desenvolupaments d'aplicacions interconnectades i vies obertes encadenades per a la co-construcció.

 

 

"Blockchain com a fedatàries de les titulacions: idees bàsiques i qüestions obertes"

Agustí Cerdan

Universitat de Barcelona

 

L’anomenada «crisi dels refugiats» que estem vivint en els darrers anys planteja, a més d’interrogants sobre una gestió deficient en la seva resolució i de preguntes ètiques profundes sobre els nostres sistemes socials dits «avançats», qüestions més directament relacionades amb el dia a dia de les persones que es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen. No només l’odissea de l’èxode ja és, en sí mateixa, una situació adversa, sinó que la supervivència i la gestió de la (nova) vida quotidiana un cop s’arriba a un país de refugi també planteja moltes dificultats.

Un d’aquests aspectes és l’obtenció de recursos i el restabliment de la pròpia professió en el país d’acollida. Atesa l’emergència de la fugida, hom ha abandonat la majoria de pertinences, incloses les titulacions que han obtingut al llarg de la vida. Així, detectem casos d’odontòlegs, per exemple, que un cop han arribat a Catalunya no poden exercir perquè no tenen el seu títol (i, sovint, les universitats que els van emetre han deixat d’existir, eliminades en accions bèl·liques). Tot i que superin un procés d’acreditació (com els existents al nostre país) pel reconeixement de les competències professionals, no poden accedir a completar els estudis necessaris perquè tampoc poden demostrar que han superat l’etapa secundària de l’ensenyament obligatori, la qual cosa obliga a aquestes persones a iniciar, gairebé des de zero, tot l’itinerari formatiu, malgrat tenir anys d’experiència en el seu camp professional. Aquestes situacions, sovint, empenyen les persones refugiades a abandonar el seu camp de professionalització original i decantar-se per feines poc qualificades però que permeten un accés més ràpid als recursos necessaris per a la vida diària.

Aquí és on un sistema d’acreditació basat en les cadenes de blocs (blockchain) pot representar una solució. Les blockchain permeten assignar de forma unívoca la «propietat» d’un contingut a una persona: són una versió actualitzada d’un sistema de fe pública. Tot i que són més coneguda per la seva relació amb les criptomònades, el desenvolupament tecnològic de les cadenes de blocs permet pensar en un sistema de gestió dels expedients acadèmics i de les titulacions que permeti l’acreditació de les fites aconseguides al llarg de la vida davant de terceres persones i institucions, amb fidelitat a les dades originals i sense perill de falsificació.

L’establiment d’aquests tipus de sistemes d’acreditació del coneixement ja són una realitat per a alguns programes d’institucions com ara el MIT de Massachusetts o la Open University del Regne Unit, per mencionar-ne algunes. El seu funcionament, però, planteja algunes preguntes que cal tenir presents per a futurs desenvolupaments: qui ha de gestionar el sistema i sota quines garanties de neutralitat? De quina forma s’articula la incorporació de dades a les blockchain? Com poden ajudar els contractes intel·ligents en aquesta gestió? De quina forma pot tenir control la pròpia persona de les dades incorporades als blocs i com s’exerceixen els drets relacionats amb la protecció de dades?

 

 

"Quines cadenes trenquen les cadenes de blocs?"

Linda Castañeda

Universitat de Múrcia

 

Blockchain, l'última frontera.

Un dels desenvolupaments tecnològics més importants dels últims temps, apassionant a més en termes tècnics, que regula transaccions a nivell mundial basant-se més en una estructura pròpia dels nostres temps (horitzontal, igualitària, "sense" de jerarquies), ha estat realitzat, i una vegada amb ell, tenim l'impuls terriblement humà (encara que potser no exclusivament humà), de treure profit d'ell en el màxim d'assumptes possible.

Partim de la idea -o almenys així sembla que, com a éssers socials, tot el que ens envolta són transaccions i que, precisament per això mateix, la tecnologia Blockchain podria introduir una mena de possibilitats de disrupció i innovació en el món de l'educatiu.

No obstant això, almenys els desenvolupaments proposats de moment, plantegen molts dubtes que cal fer explícites per poder reflexionar-hi i prendre decisions sobre què i com BC pot ser útil per a l'educació.

En primer lloc, tenint en compte que els desenvolupaments d'ús de BC en educació més avançats estan relacionades amb la certificació de productes o processos intel·lectuals que poden minar-se en certificacions reconegudes universalment, portables i que es poden incloure en transaccions teòricament menys centralitzades, sorgeixen diversos dubtes : ¿qui va a suportar la reputació d'aquestes certificacions? ¿Es tracta d'una evolució dels badges? ¿Què aporten de "diferent"? Per ventura si les certificacions formals que tenen com a base fonamental la reputació de l'ens que les emet (el meu títol val perquè és un títol d'una universitat acreditada), poden / han de / és desitjable evolucionar cap a assumptes més "horitzontals" i sense ens centrals que els certifiquin?

Un dels grans "fites" que ha suposat un canvi paradigmàtic en educació, és fer de les persones al centre i subjecte principal de l'educació ... Quan parlem de BC ¿Es tracta realment d'una tecnologia que pugui traduir-se -almenys en educació- com a útil per a transaccions entre persones? O com en el cas de EduCTX (Turkanović et al. 2018), la millor aposta que ens pot fer BC té a veure amb les transaccions ENTRE les institucions educatives formals (subjectes doncs, de la transacció)?

O es tracta d'una tecnologia de "venda al detall" (Grewal, Motyka, Levy, 2018), en la qual la "mercaderia" objecte de les nostres transaccions és quin? ¿El coneixement ?, l'aprenentatge? ... ¿Fins a quin punt pensar en les aplicacions de les tecnologies basades en BC per a la certificació dels aprenentatges, no s'alinea amb els problemes propis dels nous mercats horitzontals i uberizados?

Altres aproximacions parlen d'usar BC per estructurar les bases de dades sobre educació (Bore et al, 2017), o per suportar els préstecs estudiantils (al costat dels contractes intel·ligents) (Gazali et al, 2018), però ¿són realment aquests els usos més disruptius que podem imaginar en educació del concepte subjacent a les cadenes de bloc?

Una de les possibles mirades que segurament estiguin esperant a ser més i millor explotades, han de venir d'usar BC no com tecnologia, sinó com a estructura i com a forma d'organització, o fins i tot com a metàfora, per a la generació d'experiències d'aprenentatge entre iguals en xarxa. Serviria BC com a metàfora per estructurar possibles metodologies d'aprenentatge per a grans grups (més enllà dels xMOOC)?

L'única manera d'analitzar una tecnologia i el seu paper en l'educació passa per fer-se les preguntes adequades que ens permetin entendre la complexa relació soci-material que es genera quan les fem servir. Sigui aquest el moment de discutir sobre algunes d'aquestes preguntes.

 

 

"Blockchain en educació: una visió crítica"

Jordi Adell - Carles Bellver

Universitat Jaume I

 

En l'àmbit de la tecnologia educativa hem assistit des de fa algun temps a un creixent interès per les possibles aplicacions de les bases de dades de cadena de blocs (blockchain) a l'educació superior. El seguiment dels mitjans de comunicació del "experiment" bitcoin (i altres moneda digital), dels seus espectaculars pujades i baixades de cotització i moviments especulatius, no és aliè al que creiem que és certa sobre expectació. Una mostra de l'interès que ha despertat entre les autoritats educatives europees és la recent posada en marxa del "Observatori i fòrum de la cadena de blocs de la UE". Però, en el "fenomen blockchain en educació" hi ha una barreja de tecnologia i ideologia que convé desentranyar.

Al nostre parer, les propostes d'ús de les blockchain en educació es poden classificar en tres grups:

1. Aquelles que, en escenaris d'educació superior convencionals (més avall s'explica aquesta característica), no requereixen realment l'ús de blockchain i seria suficient amb una base de dades relacional per a la seva implementació. És possible que algunes responguin a una moda ( "Tot és millor amb blockchain") oa un intent d'aconseguir fons d'investigació d'institucions diverses.

2. Aquelles que necessiten les funcionalitats de la blockchain, encara que hagin d'afrontar la complexitat i relativa immaduresa de la tecnologia.

3. Un tercer grup de propostes, que també es beneficiarien de les blockchain però en un escenari en què la universitat (la pública, especialment) ha estat "desagregada" (unbundled) i privatitzada.

Des d'un punt de vista ideològic, els dos primers grups, llevat d'excepcions, responen a la visió hegemònica en l'educació superior actual que la considera únicament com una inversió individual en capital humà, una inversió cada vegada menys rendible. La institució universitària és, des d'aquesta perspectiva, un factor clau en la productivitat i competitivitat global d'un país.

La tercera, en canvi, va un pas més enllà i respon a la barreja de llibertarisme, neoliberalisme i capitalisme global basat en la "nova economia" descrit per Selwyn (2013) i que Watters (2016) anomena "la" narrativa de Silicon Valley ". Exemples d'aquesta narrativa, que proposa utilitzar blockchain per "desballestar" la universitat com a institució, es pot veure a Tapscott i Tapscott (2017) oa les declaracions de John Domingue, director de l'Knowledge Media Institute (KMI) de l'Open University, al informe sobre blockchain en educació del Joint Research Comitee de la Comissió Europea (Grech i Camilleri, 2017, pàg. 66):

"We are interested in any technology that can Contribute, particularly within a UK context, to making higher education better value for money. The Centralized model of present-day learning is no longer sustainable - indeed, blockchain technology Allows for a total disintermediation and disaggregation of higher education. "

Blockchain va ser dissenyada per implementar bitcoin, un moneda digital el seu objectiu era crear un sistema monetari no governat per les autoritats polítiques. La seva arquitectura i affordances, per disseny, responen a aquest objectiu. És directament aplicable a l'educació superior? És possible que, en certs casos, ho sigui. Però en d'altres, ho dubtem molt.

Greenspan (2015) ha resumit les cinc característiques essencials d'un projecte perquè una base de dades de cadena de blocs sigui necessària. En primer lloc, blockchain és una tecnologia de bases de dades compartides. En segon, amb múltiples entitats que necessiten efectuar transaccions i que, tercera característica, ni confien entre si ni, quarta, en un intermediari que garanteixi les transaccions, és a dir, necessiten modificar la base de dades directament. Finalment, cinquena característica, les cadenes de blocs són realment útils quan hi ha interaccions entre les transaccions creades per les entitats autoritzades a escriure registres en elles.

Des del punt de vista tecnològic, qualsevol proposta d'ús de blockchain en educació superior hauria de requerir totes les anteriors condicions. En cas contrari, recomana Greenspan, és millor fer servir tecnologies provades i estables, com un sistema regular d'emmagatzematge de fitxers, una base de dades centralitzada o amb replicació mestre-esclau, o múltiples bases de dades a les que els usuaris es puguin subscriure.

Des del punt de vista social i polític, l'ús de blockchain ha de contribuir a democratitzar l'educació superior ia posar-la al servei de la societat i no només de certs interessos privats. Desmantellar l'educació superior perquè una sèrie de Ubersidades (Adell, Castañeda i Esteve, en premsa) competeixin entre si en el mercat de títols superiors no és progrés, és la fi de les universitats com a centre de cultura, de coneixement i de recerca, tal com es recollia a la Carta Magna de les Universitats signada a Bolonya el 1988.

© 2018 Universitat Autònoma de Barcelona - Tots els drets reservats
Diseño y desarrollo:   Estudio Sicilia