CONTRIBUCIONS:

"Més pro humà que anti màquina"

Cristóbal Cobo

Per dècades s'ha plantejat que la tecnologia no és ni bona ni dolenta, però tampoc és neutra. S'ha indicat que la tecnologia pot ser una plataforma clau per reduir desigualtats en l'educació i per oferir noves oportunitats a través de les eines digitals al servei de l'aprenentatge. Però avui és temps d'anar més enllà de la tecno-ignorància i de la tecno-utopia. El que entenem per tecnologia no és una cosa neutre (a més de la seva càrrega ideològica, la realitat és que uns pocs desenvolupen tecnologia i tota la resta la consumeix). La manera en que utilitzem la tecnologia tampoc és neutra (tots generem dades però només uns pocs poden explotar-les o vendre-les). La manera en què ens apropiem de la tecnologia tampoc és neutra (tots consumim continguts però uns pocs són productors). Això sense esmentar els problemes de privacitat, addicció, ansietat, i totes les noves preguntes que ofereix l'arribada de Big Data al món de l'educació. En l'era actual som molt més conscients de les asimetries que es generen a partir de les noves bretxes digitals (i vam començar a sospitar les que poden sorgir amb l'emergència de la intel·ligència artificial). Com haurien d'actuar els sistemes educatius front al creixent nombre d'evidències científiques que qüestionen l'efectivitat de les tecnologies en els contextos d'educació formal? Quines són les noves formes d'exclusió que emergeixen en un context de sobre-abundància tecnològica? De qui és responsabilitat alertar la comunitat educativa davant els riscos i problemes que emergeixen amb l'ús intensiu de les tecnologies digitals? Qui respon davant de les promeses incomplertes de l'era tecnològica? És fonamental generar espais de discussió oberts, crítics i diversos. De la mateixa manera, cal promoure i implementar les accions necessàries per contribuir al desenvolupament d'una societat més conscient de les limitacions i els diferents desafiaments que sorgeixen en un món cada vegada més dependent dels dispositius digitals.

"Qui som i d'on venim? Pertinença, genealogia i identitats digitals"

Anna Pagès 

Un dels problemes que planteja l’adquisició de competències digitals té una estreta relació amb l’educació com a experiència genealògica. Perquè hi hagi transmissió educativa hi ha d’haver almenys dues generacions que es puguin relacionar. En Filosofia de l’Educació analitzem aquesta qüestió fent servir el terme “genealogia”.

Si acceptem la hipòtesi de la genealogia, com podem plantejar el problema de l’aprenentage dels hàbits, el civisme i la identitat digital?